envÃado por Julia Zhi Tian | 18 Febrero 2007 | 5 comentarios
De fa molts dies que en Marc volia un animalet per cuidar-lo, per jugar-hi i per que ens fes companyia. Al final ens hem decidit per un conillet, però no un de gran, un conillet nan.
Es molt bo, el deixem correr per casa i fa saltironets, m'agrada acariciar-lo, i no es fa gens extrany. L'hi hem posat el nom de Blanqueta (ens sembla que és una conilleta)
El Marc el cuida, li canvia la sorra quan es bruta i està permanentment mirant-lo. A mi també m'agrada molt tenir-lo i jugar amb ell.
D'aqui a uns dies, segur que ens reclamarà atenció, que l'acariciem i li fem festes.
Avui s'ha celebrat el Carnestoltes, i el Marc ha participat a la rua amb la comparsa de l'escola disfressat de pollet. Jo no he volgut ser menys i l'he anat a veure vestida de la meva princesa preferida: La Blancaneus.
envÃado por Julia Zhi Tian | 19 Diciembre 2006 | 1 comentario
Avui, 19 de Desembre, fa un any que la estic amb els meus pares, amb el meu germà i que he estat feliç amb la meva nova familia.
Fa 6 mesos que no escric al blog, però aprofito aquest primer aniversari d'estar amb la famÃlia per penjar les fotografies que més han destacat en aquest 6 mesos.
Ja estic integrada amb el meu entorn, parlo català molt bé, ho entenc tot, em costa pronunciar les paraules (és que teniu uns sons molt extranys) i al cole m'ho passo molt bé.
Ja vaig a l'escola, sÃ, a la dels nens grans. Tot i que em va costar una setmana acostumar-mi, ara hi vaig molt contenta i feliç.
Amb el Marc m'hi porto molt bé, juguem junts, i com tots els germans, ens barallem sovint i ens fem la punyeta.
Als pares no em canso de dir-lis que els estimo, i sempre que puc els hi obsequio la millor de les meves rialles. Tot i que de vegades estic tant enfadada que ni els contesto quan em criden (ja aniré suavitzant el meu carà cter).
Bé, us poso una de les últimes fotografies que m'han fet els pares i al fotolog penjaré les millors dels últims mesos.
Una abraçada i grà cies a tots per aquest any tan feliç de la meva nova vida.
envÃado por Julia Zhi Tian | 31 Julio 2006 | sin comentarios
Uns dies al Montseny, al Vilars Rural de Sant Hilari Sacalm, han estat fantà stics.
Hem fet amics, he aprés a nadar (amb manguitos), he perdut la por a l'aigua, he fet molts amics, he jugat amb les joguines de l'hotel, hem fet excursions, activitats i sobretot... he aprés a no portar volquer.
Uns quants dies de mullar-me les calcetes, però sembla que ja ho tinc control.lat.
Al Marc no el veia en tot el dia, doncs sempre estava fent activitats amb el grup d'animació de l'hotel, o estava a la piscina, però sempre que podia, feia activitats amb ell. Fins i tot, un dia, em va fer unes creps bonissimes.
Podeu veure fotografies noves al Fotolog.
Una abraçada
envÃado por Julia Zhi Tian | 31 Marzo 2006 | 2 comentarios
El vÃdeo
Cap al migdia ja estic roque, tinc molta son, i a vegades no em dona temps ni de dinar.
Aquà teniu un vÃdeo on podeu veure que el meu bon humor mai el perdo.
Una abraçada.
envÃado por Julia Zhi Tian | 30 Marzo 2006 | 2 comentarios
Ja queden pocs dies perquè jo comenci l’escola i la mare comenci a treballar, i per això, els amics del pare van venir a conèixe’m i a portar-me un regal.
No en sabia res, fins que a la tarda, després de despertar de la migdiada, em vaig trobar amb el pare. Avui no treballava per la tarda, i el primer que em va dir, va ser: ‘Au patufa, posa’t les sabates que anem a comprar’. Una pila de pastes i moltes barres de pa.
Després, corrents cap a casa, on els pares es van tancar a la cuina per fer una pila d’entrepans. La mare va parar la taula amb molts plats i vasos.
Poc després va començar a arribar la gent, la primera, una nena que es deia Glòria amb la seva mare, i poc a poc va anar arribant gent, molts pares i mares, però pocs nens, només la Mònica. Nosaltres, els petits ens vam estar a l’habitació de les joguines, mentre tots els pares, que omplien tot el menjador estaven parlant, rient i cridant.
La mare ens va venir a buscar per berenar, bé jo amb això ja vaig sopar. Coca, entrepans, coissants i ensiamades.
Després els regals, una cadira per el cotxe per quan sigui una mica més gran, i unes arracades precioses.
Molts petons, rialles, paraules dolces. M’ho vaig passar molt bé. I els pares també.
Moltes grà cies, a tots els que vau poder venir, i als que no.
Una abraçada, i com sempre, penjo més fotos al FOTOLOG.
envÃado por Julia Zhi Tian | 30 Marzo 2006 | sin comentarios
Un altre cap de setmana d’excursió, un diumenge al matÃ, agafem el cotxe i cap a la muntanya.
Allà , molts nens i pares ens vam trobar. Eren companys de treball de la mare i tots està vem disposats a passar-nos-ho molt bé.
Només arribar, vam pujar per un caminet estret, ple d’arbres, plantes, animalons. Un bosc, un gran bosc i un camà que no parava de pujar. Fins que vam arribar a una font, la Font de Llor. El Marc no es va moure de l’aigua, jugant amb pals, amb fulles, amb els altres nens i enfangat fins el coll.
Jo estava molt cansada, és un camà molt llarg per mi, i el vaig fer tot a peu. Només pensava en la tornada al cotxe que també seria molt dura. Però feia baixada i a l’hora de la veritat, va ser un moment, doncs no era tant lluny.
Per dinar, macarrons, i després gelat!! Que bo, era el primer que em menjava. Un camp de gespa a fora del restaurant va fer que paÃs tot el que havia menjat. Una pila de nens i nenes i tots estaven per mi. Amb la Mariona vam jugar a pilota, amb els grans hem portaven a passejar, i el Marc... bé, el Marc estava jugant amb el seu helicòpter.
Per si fos poc, a la tarda, a la Font de l’aixeta. Un parc ple de gronxadors, balancins, ponts i altres coses per passar-nos-ho d’allò més bé.
Que bé ens ho passem quan anem d’excursió.
Us penjo unes fotos d’aquest dia.
Una abraçada.
envÃado por Julia Zhi Tian | 25 Febrero 2006 | sin comentarios
Com no podia ser d'altra manera, aquest any la disfressa del Marc ha estat un drac xinès. Durant dues setmanes, el pare ha estat treballant de valent enganxant i cosint totes les peces. La mare ha estat l'encarregada de pintar-l'ho i el Marc ha ajudat tot el que ha pogut, fins i tot donant idees.
La sorpresa (o no sorpresa) ha estat que s'ha endut el primer premi al I concurs de disfresses infantils de Sabadell.
L'han obsequiat amb un joc de caixes de regal, un joc d'ordinador i un pernil (ole, ole!)
L'alegria pel Marc ha sigut inmensa tot i que quan vam començar a fer-lo no teniem gens clar què en sortiria d'aquell munt de material.
Jutjeu vosaltres mateixos.
Fins aviat!
envÃado por Julia Zhi Tian | 25 Febrero 2006 | sin comentarios
El diumenge 19 de Febrer, coincidint amb els dos mesos exactes que estava amb els meus pares, varem fer una trobada amb les dues famÃlies de Sant Celoni.
Sembla ser que jo vaig ser la més canviada, ja que tots ells recodaven el meu caracter atapaït de Xina i quina va ser la seva sorpresa al trobar-se amb una nena totalment tranquil·la i molt riallera.
La Lian ja camina i la Judith fins i tot ha començat l'escola.
Pel Marc també va ser un retrobament amb vells amics de la Xina. En Pol, en Marc i en Brandon.
Ens ho varem passar tant bé que repetirem la trobada d'aquà poc temps.
Pels pares tornar a recordar aquells 15 dies va ser molt emotiu perquè la tranquil·litat dóna una altra perspectiva.
Una abraçada i fins aviat.
(Més fotos al Fotolog)
envÃado por Julia Zhi Tian | 6 Febrero 2006 | sin comentarios
El divendres passat hi havia enrenou a casa. Maletes!!! Ui, que em tocava viatjar de nou. Efectivament, però aquest cop no va ser en avió. Cotxe i manta.
Vaig passar gairebé tot el viatge dormint, però a la que em vaig despertar, neu i més neu. Tot nevat, un dia gris, i semblava que inclòs feia molt de fred.
Vam anar a un poblet, un de molt maco, ple de cases de pedra, i molta neu. Vallfogona de Riucorb.
Mai no havia vist la neu, mai l'havia tocada. Estava freda, humida, però tots els nens que anaven amb nosaltres s'ho passaven d'allò més bé, tocant-la, trepitxant-la i tirant-se boles de neu.
Vam anar amb els amics dels papes amb les nenes, i uns amics nous que encara no coneixia. 6 grans i 7 menuts. Quines cridòries.
Vaig coneixer dues nenes noves, filles dels nous amics dels meus papes, la Mariona i la Judit. Ens vam fer molt amigues amb la Judit.
Cada dia disfruto més amb el Marc, els meus pares. M'agrada molt viure a Sabadell, a cas nostra, jugar i riure als pares. Amb el papa m'ho passo molt bé, tot i que gairebé mai hi és, però els moments que està amb mi, juga molt i em fa riure sempre.
Fins aviat amics.
envÃado por Julia Zhi Tian | 12 Enero 2006 | 1 comentario
Ja ha passat més d’una setmana i encara no hem agafat cap avió. Sembla que als papes ja els han passat les ganes de canviar de casa. M’agrada on visc, cada dia trobo recons nous, habitacions, calaixos, armaris, portes. Tot és nou. Estic tot el dia passejant amunt i avall.
Ja sé algunes paraules, el “papaâ€?, “mamaâ€? i “Marcâ€? ja els domino, el “ja està â€? també. El papa m’ensenya paraules noves, la mama parla molt amb mi, i jo li contesto en xinès. M’agrada cantar i escoltar música, ballo amb la mama i jugo i ric moltÃssim amb el Marc.
Necessito sortir al carrer a diari, veure gent, anar al col•legi del Marc a buscar-lo, i trobar-me amb amics de la mare que em diuen coses boniques.
Un dia em vaig despertar ben d’hora al matÃ, alguna cosa passava, el Marc estava molt nerviós. Al menjador, una pila de regals. Els mateixos regals que el dia abans vaig veure passar per el carrer. La mama em va explicar que eren Reis, un amb barba blanca, un amb barba rossa i un amb la pell més negre que el carbó. Eren estranys però em van portar una pila de joguines. I al Marc també.
Cada dia em porta a dormir el papa. No m’agrada anar a dormir, però m’agrada quan m’agafa, em calma i em posa delicadament al meu llit. El Marc està al meu costat, o a sobre meu més concretament. Dormo tranqui-la, però ell llit és molt gran, i mai sé si estic cap amunt o cap avall. El papa em cotxa i em posa bé si estic girada. Una cosa es trobar-me bé amb el papa, i una altra molt diferent és fer-li un petó. Com rasca aquella barba!!!
Els papes em van portar al metge, em van remenar per tot arreu, i no vaig tindre res de por. Soc una nena sana, més alta del normal i amb molta gana. Tot el necessari per tindre una salut de ferro. Però, ahir... ahir va ser diferent, la mama em va portar a una botiga, hi havia una noia amb bata blanca, jo a anava confiada, i va passar. La noia va agafar una pistola, me la va acostar a la orella, i.. AAAIIIII!!!! Quin mal! I després l’altra orella. Vaig plorar (tampoc massa) i després, sorpresa! Que maques són les arracades.
Tothom diu que estic molt maca amb arracades.
Molts petons i fins aviat.
Recordeu que hi ha més fotos al FOTOLOG.
envÃado por Julia Zhi Tian | 4 Enero 2006 | 1 comentario
Ja pateixo, maletes tancades, ens llevem i encara és de nit, això té pinta de tornar a viatjar en avió.
Una nit plà cida, però m’ha quedat molta son per deixar al llit. Quan sortim de l’hotel, ens abriguem, doncs avui neva de valent. No agafa la neu a terra, però si que cauen forces volves.
Efectivament, cap a l’aeroport. Ens acomiadem de la guia, i comencem a passar al costat de un munt de policies. Cadascun d’ells, ens mira els papers que el pare li dóna, i ens mira a nosaltres. Un cop darrera l’altre.
Ja som a l’avió, jugo amb la mare, doncs el Marc està amb un aparell a les mans que fa sorollets i no aixeca el cap ni quan ens porten el dinar. Això es fa llarg, són moltes hores aquà tancada, però ja ho conec, no em fa por. Inclòs, m’he deixat posar el cinturó de seguretat.
Aterrem a un paÃs que es diu Finlà ndia, anem de botigues per l’aeroport, més policies, i al cap de poca estona, tornem a pujar a un altre avió. Ara sà que estic veritablement cansada, m’adormo al costa del Marc, que només pujar s’ha quedat fregit.
Ja de nit arribem a Barcelona i com que no tenim el cotxet, he de travessar tot l’aeroport a peu. El papa ja està recollint les maletes, però, està preocupat: En falta una!!
Vam sortir, de la zona de maletes i allà estaven els nostres amics esperant-nos: el Miquel, l’Anna, el Jordi, la Carme i les nenes: l’Alba, la Marta, L’Aina, la Laia, la Mireia i la Clara.
Ja no m’hi veia de cap ull per el que al pobre Miquel li vaig donar el viatge amb els meus poderosos pulmons i un bram continuu fins l’entrada de Sabadell.
Ja estava a casa, no la coneixia, tot nou, la iaia que no parava de dir-me coses. Estava molt atabalada.
Segur que al dia següent tot seria molt diferent. Per cert, em llevaré i ja serà el 2006. Molt bon any a tothom.
envÃado por Julia Zhi Tian | 4 Enero 2006 | sin comentarios
Avui 30 de Desembre, demà marxem, per el que avui toca comprar tots els regals que ens facin falta i preparar les maletes per demà . Es noten els nervis, el Marc j està pesat, els papes nerviosos i jo, tot i que no sé gaire que passa, també se m’encomana el nerviosisme.
M’he llevat molt tranquil•leta. Avui tornà vem al consolat a buscar el meu passaport amb el visat per poder entrar a Espanya. De moment encara soc xina, però de pares espanyols.
Un trà mit rà pid, mitja horeta i tonem als magatzems d’ahir a comprar més. El papa ha comprat una maleta gegant. Ja deia jo que tot el que tenÃem a l’habitació no cabia en aquelles tres maletes que portà vem.
Hem sortit carregats de bosses i després... a menjar ‘pato lacado’, molt tÃpic de Beijing. Ens invitava l’agencia d’adopcions de Xina. Tot molt bo, m’he posat les botes. Quan tothom ja estava de menjar, jo encara en volia més.
Per la tarda, a l’hotel, els pares feien les maletes, i jo jugava amb el Marc, amb les nines, amb el meu conillet (el papa me’l va regalar fa uns dies). Les maletes plenes, són enormes.
És l’hora d’anar a sopar, avui comiat, l’últim sopar amb els amics que hem compartit tants dies, tantes alegries i tantes experiències. De ben segur que ens seguirem retrobant de tant en quant.
Els nervis es noten, demà ens hem de llevar a les 6 del matÃ, a la nit ens venen a recollir les maletes, tot el di de viatge, però amb moltes ganes.
Bona nit i fins demà . Mb alguns potser ens veurem demà mateix, amb altres més endavant. Per tots, molt bon any nou
